Ceci n'est pas un blog

TMB51: Anàlisi i Alternatives

2012-01-10T22:44:00.005Z

Durant el dia 10 de gener hi havia convocada una vaga d'usuaris de transport públic impulsada per un moviment ciutadà anomenat #TMB51 en record a la Vaga de Tramvies que hi hagué a Barcelona l'any 1951. Segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el metro i els autobusos han registrat 5.200 validacions més que qualsevol altre dia laborable fins a les 16:00 fet que, deixant de banda la

Per què no secundaré la vaga d'usuaris de transport públic del 10 de gener

2012-01-08T16:44:00.008Z

Antecedents i perspectives Cuba és un país insensat. A tan sols 90 milles dels Estats Units d’Amèrica, els i les cubanes van decidir traçar el seu propi camí, construir el seu sistema polític,

Estos, con sus boicots... I aquesta, amb els seus judicis.

2010-04-21T11:12:00.002+01:00

Resposta a l'article de Pilar Rahola "Y estos, con sus boicots..."I aquesta amb els seus judicisJugar a jutjar els dos bàndols suposa una enorme diferència respecte buscar solucions al conflicte, ja que per buscar-ne les solucions, cal establir correctament els problemes i per aquí la senyora Rahola sembla que no hi vol passar. La senyora Rahola ens ven que hi ha uns fanàtics de Hezbollah al

Palestinos e Israelíes: ¿"A ver cuándo se ponen de acuerdo"?

2010-03-17T14:32:00.009Z

Es difícil abrir un periódico en España y no encontrar, por pequeña que sea, una noticia sobre algún enfrentamiento entre palestinos e israelíes; la crónica siempre se ciñe a la más rabiosa actualidad y el cronista pretende situarse en medio de una balanza que mide los muertos de un lado y del otro. Ante esta situación, con la tranquilidad que dan el periódico y el café a primera hora de la

Orlando Zapata y los mercaderes de conciencias

2010-02-25T17:28:00.001Z

El pasado martes 23 de febrero murió, tras 83 días en huelga de hambre, el ciudadano cubano Orlando Zapata. El acontecimiento enseguida fue recogido en los principales titulares de los medios de comunicación de todo el mundo, pocos, sin embargo, expusieron los motivos de la condena de dicho ciudadano ni, tampoco, los argumentos que alegaba para mantener la huelga de hambre que acabaría con su

Crònica des de Beirut

2010-02-04T11:56:00.003Z

Aquests dies tinc la sort d'assistir al Consell General de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica que es celebra a Beirut (Líban) representant als companys i companyes de la Joventut Comunista de Catalunya. Més de 40 delegacions es reuniran per discutir la política de la Federació i, especialment, la destinació i desenvolupament del proper Festival Mundial dels Joves i els Estudiants.

Toros, lengua y estigma

2009-12-17T11:09:00.002Z

He intentat que aquest espai reflectís, el mínim possible, la meva afició pels toros; però a falta d'un dia per l'inici del debat sobre l'abolició de les corrides al Parlament, em veig obligat a fer-ho.Us deixo, per tant, amb un article d'un company de Coalició, en Víctor Gómez Pin, on exposa d'una forma brillant, els motius d'uns i d'altres, i com la qüestió del patiment de l'animal ha de ser

El reloj de Aminatu

2009-12-09T10:29:00.004Z

¿Cuánto tiempo podrá vivir Aminatu Haidar? La pregunta no pretende iniciar una disertación macabra sobre la capacidad de supervivencia del ser humano en condiciones extremas, sino poner sobre la mesa la necesidad, trágicamente impostergable, de solucionar un conflicto –el saharaui –que, resolución tras resolución de la ONU, parece no tener fecha de caducidad. Cuando se habla del conflicto

¿Ayudas a los jóvenes? Mejor derechos.

2009-11-30T11:51:00.007Z

Las ayudas del gobiernoLeo en Público que 60.000 jóvenes beneficiarios de las ayudas al alquiler no han cobrado los 210€ mensuales que les corresponden. La situación es a todas luces vergonzosa, porque supone un problema mayúsculo para los jóvenes implicados, pero esta tragedia no debe hacernos olvidar el planteamiento de la propuesta misma del gobierno, y muy especialmente, las alternativas de

El Moviment estudiantil de Catalunya a debat

2009-11-18T15:35:00.002Z

La mia praticità consiste in questo: nel sapere che a battere la testa contro il muro è la testa a rompersi e non il muro, Antonio Gramsci Avui és 18 de novembre i a les universitats ningú parla de la manifestació d’ahir. Podria ser perquè alguns i algunes estudiants no han pogut anar a classe, perquè han de treballar per pagar-se els estudis i amb l’aplicació de Bolonya, els horaris no ho

Jean Jaurès, cent cinquanta anys de socialisme i pacifisme

2009-09-19T12:13:00.009+01:00

Avui, Jean Jaurès tindria cent cinquanta anys. Polític, periodista i pacifista, va conscienciar-se amb la vaga de miners de Carmaux, amb l'afer Dreyfus o amb la seva oposició a la primera guerra mundial. Després de fundar el diari L'Humanité, que dirigiria fins al seu assassinat, va contribuir al naixement de la Secció Francesa de la Internacional Obrera.Amb els anys, la seva popularitat, ha

La diada i l'opressió nacional

2009-09-10T19:37:00.008+01:00

Enguany celebro la meva vint-i-cinquena Diada Nacional, d'aquests vint-i-cinc onzes de setembre, els primers els vaig passar passant, els següents amb els nervis de l'imminent tornada a l'escola, més tard preguntant-me pel sentit d'una festivitat fora del calendari escolar i no va ser fins fa deu anys que vaig començar a preguntar-me pel seu significat polític, sobre el perquè els catalans ens

Primeras lecciones del golpe de Estado en Honduras

2009-06-29T10:17:00.003+01:00

Para quienes defendemos la democracia, cualquier intento de tumbar la voluntad popular mediante las armas, es rechazada. Sucede, sin embargo, que a la mayoría de gobernantes del mundo (y a las clases oligárquicas que los sustentan), el cuento de la democracia les trae sin cuidado, y no tienen reparos en apoyar aquellos golpes de estado que les convienen. Hace apenas siete años, los gobiernos de

Las palabras de Raúl Romeva

2009-06-25T23:57:00.006+01:00

Hay demasiadas palabras, uno las encuentra por todas partes, en cualquier esquina, estorbando en cualquier hoja de papel, en las pantallas de los más modernos teléfonos móviles pero también en la de los más viejos.Las palabras nos asfixían, se propagan por el aire, aislando las moléculas de oxígeno, hidrógeno y otros elementos que obviaré, para no darles más aire, para no usar más palabras. Y

Las buenas conciencias

2009-06-25T00:29:00.002+01:00

Us deixo amb un poema de Julio Cortázar publicat, juntament amb d'altres textos inèdits a Papeles inesperados.És, senzillament, un genial toc d'advertència.Las buenas concienciasSos así: inteligente, clara, refinada,vivís en armonía con las gentes, las cosas y las plantasque has elegido despaciosamente,rechazando sin ruido lo que quebraba el ritmo diurno,la calma de tus noches.Eso no significa

¿Cuánto cuesta un eurodiputado verde?

2009-06-08T20:08:00.004+01:00

Desde que Iniciativa per Catalunya asumió la Consejería de Interior, nuestros socios del Carrer Ciutat se han acostumbrado a los golpes, y no me refiero a los que propinan los

Carta abierta no deseada al Eurodiputado Willy Meyer

2009-05-15T12:12:00.002+01:00

Carta abierta no deseada al Eurodiputado Willy Meyer Apreciado Willy, Te he de confesar que no sé muy bien como empezar esta carta, habrás notado que no tengo la costumbre de escribirte y hubiera querido que fuera por otros motivos. Quizás para darte la enhorabuena por unos buenos resultados en las elecciones. Quizás para agradecerte tus intervenciones en el Parlamento Europeo. Quizás para

Donant-li voltes al capitalisme financer i industrial

2009-05-10T00:59:00.004+01:00

Habla Juan de Mairena a sus alumnosLa verdad es la verdad, dígala Agamenón o su porquero.Agamenón - Conforme.El porquero - No me convenceAixí comença Antonio Machado el seu llibre Juan de Mairena, i així introduim també, aquest video on parla Olivier Besancenot. El famós carter francès, al minut 6, descriu la màgia que exhibeix Sarkozy quan planteja que superarem el pervers capitalisme financer

Segur que no vols canviar el món?

2009-05-04T12:14:00.005+01:00

L'única manera de canviar el món és amb alegria. L'única manera de ser alegre és canviant el món.Qui no es mou, no surt a la foto:Lluita, pensa, reflexiona, il·lusiona't i diverteix-te amb la Joventut Comunista.

Difícil camí per a la qüestió palestina

2009-03-31T16:13:00.001+01:00

La pregunta no és “de qui és la culpa”, sobre això hi ha molt poc a discutir, Israel i les seves polítiques tenen una responsabilitat ineludible. La pregunta tampoc és “si un o dos estats”. A dia d'avui cap de les dues propostes són viables a curt termini. La pregunta de veritat és “si Hamàs és la solució a la dramàtica situació del poble palestí”. La impossibilitat de l'equidistància entre

Joves de tot Europa es solidaritzen amb els i les estudiants de Catalunya

2009-03-26T13:54:00.000Z

Els i les estudiants de Catalunya no estem sols, joves de tot Europa ens han fet arribar la seva solidaritat, condemnant la repressió i renovant el seu compromís per construir una Universitat pública, gratuïta i de qualitat, en els seus respectius països. La solidaritat de la resta de la joventut d'Europa, l'alegria amb què segueixen les nostres mobilitzacions pacífiques, i la consciència de

Reimaginar el socialismo, estar a la altura de las circunstancias

2009-03-16T10:48:00.001Z

M'agrada aquest article:Reimaginar el socialismo, estar a la altura de las circunstanciasBarbara Ehrenreich y Bill Fletcher Jr.The NationEl socialismo está de moda. “Ahora todos somos socialistas”, declara el Newsweek. Tal y como lo dice la derecha, vivimos actualmente en los Estados Unidos Socialistas de Europa. Pero ¿qué tienen que decir de la crisis económica global quienes se definen como

¡Aquí no hay quién viva!

2009-03-10T08:38:00.000Z

Bolonia y el problema de la vivienda¡Aquí no hay quién viva!Antoni-Italo MoragasRebeliónImagínense que el Ministerio de Vivienda de España decidiera, con el objetivo de crear un hipotético espacio común de vivienda en Europa, reestructurar la oferta de pisos de protección oficial con el siguiente programa:1. Queda eliminada la Vivienda de Protección Oficial.2. Queda constituido el Habitáculo de

Crónica epistolar del concierto de Pablo Milanés en Barcelona

2009-02-27T19:59:00.001Z

Querido Pablo,Anoche asistí al concierto que realizaste acompañado por dos excepcionales músicos, Miguel Nuñez y Dagoberto González, ambos rebosantes de cubanidad. Te acogimos con la generosidad que nos caracteriza a los catalanes, ofreciéndote el Palau de la Música y un sinfín de aplausos alimentados por la ilusión de escucharte, de tenerte entre nosotros. Te ofrecimos lo mejor que tenemos, en

Bolonya (el preàmbul)

2009-02-25T18:47:00.004Z

Sobre el No a BolonyaEl fet de no haver trepitjat mai Bolonya impregna aquesta ciutat d'una aureola de misteri i curiositat.El meu primer contacte amb Bolonya va ser a través de la pasta i la salsa bolonyesa. Bolonya era llavors la denominació d'origen d'aquell recurs fàcil que demanava quan anava a menjar a un italià (en el sentit més ample del terme) que havia comès l'imperdonable error de no

De Jaén a Gaza: les oliveres són de qui les treballa

2009-01-23T00:48:00.005Z

AceitunerosAndaluces de Jaén,aceituneros altivos,decidme en el alma: ¿quién,quién levantó los olivos? No los levantó la nada,ni el dinero, ni el señor,sino la tierra callada,el trabajo y el sudor. Unidos al agua puray a los planetas unidos,los tres dieron la hermosurade los troncos retorcidos. Levántate, olivo cano,dijeron al pie del viento.Y el olivo alzó una manopoderosa de cimiento.

D'escacs per Gaza (l'ofegat no són taules!)

2009-01-09T20:50:00.008Z

Ahir, repasssant la llibreria de l'habitació vaig trobar el "Primer libro de ajedrez" de Horowitz i Reinfeld. Una edició deliciosa, del 1971, amb l'escrit "Mi primer libro es ahora tu primer libro de ajedrez". La meva posterior experiència en els taulers, decebria possiblement al David, que em va ensenyar a jugar en una planta baixa de la Parte Vieja de Donosti, però el gust pels escacs i la

50 anys de Revolució Cubana

2008-12-31T17:29:00.006Z

Enguany es compleixen 50 anys de la Revolució, i el què en celebrem no és l'efemèride, sinó l'inici de l'any 51. La Revolució cubana no és un mite romàntic al què es pot recorrer per deixar de pensar en les misèries del nostre món, sinó un exemple d'Ètica, en majúscules i sense adjectius, doncs l'Ètica, en un món governat pel benefici individual, tansols pot ser revolucionària.Pocs anys després

Duresa ideològica o radicalisme polític

2008-12-16T00:54:00.002Z

Llegint pels blocs de l'esquerra he trobat amb un article de Ricardo Royo, que segur no deixarà indiferent a ningú. A mi particularment m'agrada la manera d'enfocar la qüestió. M'agrada en tant que jove d'esquerres. M'agrada en tant que comunista. M'agrada especialment en tant que persona ideologitzada. La ideologia ha de ser un instrument per a l'activitat política, una eina per interpretar bé

Alternatives a la Crisi des de Itàlia

2008-12-02T11:02:00.007Z

Quan s'analitza el paper que juga el moviment obrer a d'altres països s'ha de ser especialment curós en no caure en l'error de voler copiar-ne el guió. Aquesta cura parteix de la constatació que cada nació té un procés històric diferent, i a més compta amb una sèrie de particularitats, que fan que estratègies positives en un pais puguin ser negatives en un altre. Aquesta consideració és, potser,

Clouée au sol

2008-10-28T12:03:00.003Z

Exàmens a la vista, compromisos per complir, i força dies sense actualitzar el bloc...Aquesta és doncs la conseqüència, i en certa mesura, part de la causa:Les ailes brûlées clouées au sol etLa tête vers le ciel, vers la splendeur de l'éternel ailleursCherchant l'étoile qui fait tourner la roueLoin d'ces quadrillages ou même l'air ne peut être libre comme l'artComme la pureté d'un gesteLa

Els tres porquets i la Crisi

2008-10-13T16:29:00.003+01:00

Hi havia una vegada un món en què tres porquets es van anar enriquint amb el treball dels nens i nenes. Amb aquests diners construïen palauets cada cop més grans i omplien les seves bodegues amb muntanyes dels millors pernils i els més exquisits vins. A mesura que aquests porquets presumien de més luxes, els i les nenes tenien més dificultats per arribar a finals de mes. Els qui havien estudiat

Promet-me (i que no ens embauquin!)

2008-09-18T09:07:00.003+01:00

Promet-me (Zavet, 2007), la darrera pelicula d'Emir Kusturica estrenada a Espanya (mentre esperem ansiosos la projecció de Maradona), ha desencadenat una reacció ferotge de la crítica de cinema defenestrant el guardonat director. És justificable aquesta reacció? Promet-me efectivament no està al nivell

Aquest mal vent

2008-09-14T15:39:00.004+01:00

Les darreres setmanes Cuba ha tornat a ser noticia. Aquesta illa tindria onze milions de motius per ser noticia cada dia de l'any, onze milions de persones que es neguen a caure en el cinquanenari xantatge del govern nordamèrica que preten comprar la dignitat a cop de dòlar. Onze milions de persones que voldrien tenir una vida més acomodada: poder canviar d'àpat cada dia, no haver de donar gaire

Mesurant Distàncies

2008-08-27T02:40:00.006+01:00

Donada la persistència en parlar i escriure de Cuba, havent passat deu dies des de la tornada, intentaré canviar una mica de temaDes de ben petit, com a tants altres nens i nenes, em van ensenyar a mesurar la distància en mil·límetres, centímetres, metres o quilòmetres. Com és natural, no hi vaig veure cap impediment: agafar el regle i mesurar semblava el més normal del món, una mena de joc en

Cuba i participació ciutadana

2008-08-21T13:46:00.002+01:00

Un dels llocs comuns més comuns és que a Cuba no hi ha democràcia. La negació podria ser justificable, però resulta que sovint ve acompanyada d'una sère d'especulacions sobre on sí que hi ha democràcia. Les meves nocions sobre teoria política són molt límitades, així que començaré establint què entenc jo per democràcia, doncs malgrat pugui equivocar-me resultarà més entenedor. Democràcia és

Cuba en primera persona

2008-08-20T18:35:00.006+01:00

Fa pocs dies que vaig tornar de Cuba i li vaig donant voltes a la possibilitat -potser seria més exacte parlar de necessitat- d'endreçar les experiències, idees i sensacions que s'han acumulat de forma inevitablement desendreçada durant els 38 dies que he viscut a l'illa que Nicolás Guillén va definir com a "largo lagarto verde".Cuba sorprèn a cada instant, i malgrat tot, acaba sorprenent pel

La Eurocopa: hegemonía política y la cuestión nacional

2008-06-28T12:17:00.007+01:00

Independientemente del desenlace de la presente Eurocopa, el buen papel de la selección española ha provocado fundamentalmente dos reacciones, por un lado una mayor identificación con la selección y el estado que representa, y por el otro, una mayor preocupación, sobretodo en las nacionalidades históricas, ante esta expresión de españolismo. No somos ingenuos, y sabemos que la política y el

Petit elogi a la militància

2008-05-13T19:19:00.004+01:00

Fa uns mesos vaig descobrir que ja fa 7 anys des que vaig pujar al número 42 de Portal de l'Àngel per afiliar-me a la Joventut Comunista. Recordo perfectament els nervis al picar la porta, la timidesa al parlar amb el Dani i la Iara, i la il·lusió, d'un noi que encara no havia complert els disset anys, al sortir-ne.Amb el temps m'he acostumat a picar aquella porta, he après a dissimular una mica

De menjars i garrotades

2008-05-05T19:40:00.003+01:00

Avui he anat al Bonàrea (botiga de càrnics més coneguda com a Area de Guissona). La novetat no és en cap cas el fet en si, doncs a casa poden corroborar que hi vaig sovint, sinó el què hi ha passat dins.A l'entrar - després d'una jornada més aviat pesadeta on s'havien succeit l'assignació d'un treball amb un termini inesperadament curt, una reunió poc efectiva al Centre Per la Sostenibilitat de

Federalisme vs Reforma Electoral

2008-04-27T12:21:00.001+01:00

El darrer Sant Jordi, mentre realitzava la tradicional passejada de Sant Jordi amb una amiga, vam aturar-nos davant la parada d'EUiA per tal de saludar al personal i signar per una reforma de la Llei electoral. Tant la meva amiga com jo compartim plenament la justícia d'una reforma de la llei electoral que garanteixi una major proporcionalitat dels escons en relació amb els vots, però els dos vam

Viva l'Italia?

2008-04-15T19:07:00.012+01:00

L'esquerra es desploma a Itàlia:1.La coalició que encapçala Silvio Berlusconi assoleix una majoria absoluta ample tant a la cambra dels diputats com al senat.2.El flamant Partito Democratico obté 9 diputats menys que els obtinguts per l'Ulivo al 2006 quan es definia netament de centresquerra.3.La Sinistra Arcobaleno (coalició composada fonamentalment per Rifondazione Comunista, Comunisti

L'italia crolla

2008-04-15T12:43:00.007+01:00

L'esquerra es desploma a Itàlia:1.La coalició que encapçala Silvio Berlusconi assoleix una majoria absoluta ample tant a la cambra dels diputats com al senat.2.El flamant Partito Democratico no aconsegueix ni tansols mantenir els diputats que va obtenir al 2006 quan es definia netament de centresquerra a L'Ulivo.3.La Sinistra Arcobaleno (coalició que composada fonamentalment per Rifondazione

Valoració resultats electorals

2008-03-18T14:11:00.005Z

Mirant les darreres entrades al bloc, així com els seus comentaris, qualsevol despistat podria arribar a pensar que aquest és un bloc més d'anàlisi polític, avorrit, seriós i amb pretensions d'academicisme. Res més lluny de la realitat.Per apartar-me una mica del mètode científic, de les teories falsables i altres costums que requereixen d'un alt grau de concentració, precisió i objectivitat

[Qüestió Nacional]La independència del Kosovo i Catalunya

2008-02-27T12:00:00.004Z

La independència del Kosovo i CatalunyaLa independència de Kosovo ha originat un dels debat ideològics més interessants de les esquerres catalanes en els darrers temps. Cal ser realistes, la independència d'una població de 2,2 milions de persones amb una economia subdesenvolupada no justifica l'interés que la qüestió ha succitat a Catalunya. L'interés està en la comparació. No té cap sentit

La qüestió nacional: Un debat reobert

2008-01-19T23:03:00.000Z

¿Contestar "sí o no" en lo que se refiere a la separación de cada nación? Parece una reivindicación sumamente "práctica". Pero, en realidad, es absurda, metafísica en teoría y conducente a subordinar el proletariado a la política de la burguesía en la práctica. La burguesía plantea siempre en primer plano sus reivindicaciones nacionales. Y las plantea de un modo incondicional. El proletariado las

Rifondazione Comunista i els zingari

2008-01-16T14:40:00.000Z

Parafrejant de André, un any de Roma vol dir, com a mínim si un hi viu dins, aprendre el dialecte. És per això que obro una nova secció al blog, que potser l'anima una mica, vista l'abandonament dels darrers mesos. La secció es diu "certe vorte pare che er monno gira alla rovescia", amb l'objectiu d'informar sobre aquelles noticies d'Itàlia que dificilment podem entendre des d'aquí. I el que és

Espanya, himnes i cultura

2008-01-12T15:58:00.001Z

L'himne espanyol ja té lletra. Amb una estrofa tan treballada com aquesta:Ama a la patriapues sabe abrazar,bajo su cielo azul,pueblos en libertadD'entrada un "ama a la patria" imperatiu, és a dir, com una ordre, i per acabar se'ns recorda, per si ens n'haviem oblidat a cop d'ordres i d'obeir, que som un poble en llibertat. Curiosa contradicció, tansols resolta per un sincer "cielo azul". Azules

Monarquia i sostenibilitat

2007-09-28T16:11:00.001+01:00

Setembre comença a escombrar la calor de l'estiu; els pantalons curts, banyadors, sandàlies es van assentant al fons dels armaris, mentre els jerseis tornen a sortir al carrer després de la seva particular hibernació estiva.Se'ns recorda constantment la necessitat de disminuir el consum elèctric (els "apagons" són protagonistes d'aquesta campanya tan respectable) i els i les joves catalanes han

La bicicleta de Gramsci

2007-09-18T22:49:00.001+01:00

M'acaba d'arribar una carta molt curiosa. Suposo que els qui condiu bicicleta regularment per Barcelona també l'heu rebuda però per si heu canviat d'adreça o el carter s'hi ha interessat massa, us la reprodueixo:Carta d’Antonio Gramsci als ciclistes de Barcelona Carissimi compagni ciclisti di Barcellona, Abans de res, disculpeu-me si no acabo de dominar la vostra llengua -queden ja massa

proposta del mes de juny

2007-07-03T19:04:00.001+01:00

Amb 3 dies de retard, i sota l’amenaça de l’exàmen de demà, aquí teniu la Proposta del mes de juny amb l'esperança que als qui us feia vergonya penjar la història, us en fassi una mica menys! A l’ampit de la finestra es desenvolupava una guerra ferotge entre la brisa càlida de principis de juliol i l’aire fred i sec d’un aparell d’aire acondicionat de principis de segle. Era d’esperar que

El Contraventilador

2007-06-28T16:26:00.000+01:00

Podriem parlar del paper jugat per la Rumba Catalana, en la construcció d'una Catalunya intercultural. No tinc cap dubte que la Rumba ha jugat un paper molt més determinant en el desenvolupament de la Cultura Catalana, que no pas la Sardana; per molt que des d'alguns sectors "benpensants" del pais, s'hagi volgut amagar aquesta realitat.Em costa molt no relacionar l'arribada del Gato Pérez a

Sobre la participació

2007-06-19T17:17:00.000+01:00

Passat el "primer round" d'exàmens, aprofito l'embranzida del cafè d'aquests dies per complir l'amenaça. No es tracta d'una reflexió acabada, sinó d'una aproximació subjecte de rectificacions i ampliacions (si, això va per vosaltres).cliqueu a la imatge per veure-la bé!Sobre la participació:La principal noticia de les darreres eleccions municipals a Catalunya va ser, novament, l’alta abstenció.

Final de Lliga i Preu de l'habitatge

2007-06-16T18:04:00.001+01:00

La setmana que ve s'acaba el "primer round" d'exàmens (jusqu'ici tout va bien) així que us deixo amb un fragment d'un article que he pres de Rebelion. Sóc conscient que la immensa majoria esteu esperant la segona part del debat sobre "la tortilla española" i potser queda algú esperant la proposta del mes de juny; així que la setmana que ve parlarem de l'abstenció (Perquè vull!). "El fútbol, con

El pianista

2007-06-10T13:18:00.002+01:00

El pianistaa Toni Comín per la seva paciència(infinita)No era un piano qualsevol, tenia tecles, blanques i negres, però cada segon descobria una nova nota a la seva dreta. Podia recorrer cadascuna de les tecles com volgués, passejar-s'hi; a vegades amb pressa, a vegades amb calma. Podia sonar cadascuna de les seves notes amb més o menys intensitat, tot i que de seguida va comprendre que hi havia

Proposició raonablement decent

2007-06-02T23:30:00.001+01:00

Bé, encara és d'hora per fer un balanç del blog però de totes maneres li estic donant algunes voltes.Vaig pensar en donar-li una periodicitat establerta, prefixant la temàtica i tal. Idea que de moment queda descartada per allò del "no aceptar otro orden que el de las afinidades, otra cronología que la del corazón, otro horario que el de los encuentros a deshora, los verdaderos" i per una mica de

El Perseguidor

2007-05-30T20:49:00.000+01:00

Hauria d'aparèixer un video per aquí sota o per aquí dalt (és així lector?).En el video s'hauria d'escoltar la veu de Julio Cortázar i el saxu de Charlie Parker sonant "El Perseguidor" i "Out of Nowhere"(eh Ari?) respectivament.El conte sencer el podeu trobar aquí.Crec que us deixo en bones mans mentre avanço el treball (tesina, com en diuen ells) sobre l'Unicitat de l'Equilibri Econòmic (...a

La "Tortilla Española": un debat obert (primera entrega)

2007-05-29T12:45:00.000+01:00

Seguirem decepcionant als i les lectores provinents de la roig-esfera amb un post de tall clarament populista. Passem però de puntetes al voltant d'aquest adjectiu tan de moda ultimament:És simptòmatic que mentre a la Unió Europea i en particular a l'Estat Espanyol (i encara més particularment a Catalunya) l'abstenció es proclama sistemàticament força majoritària en tots els comicis, és a dir, la

"c'est parti"

2007-05-28T15:05:00.000+01:00

Quan comences una cosa mai saps on et portarà. Tots tenim una muntanya de "primers cops": el primer cop que hi vaig anar, el primer cop que el vaig conèixer, el primer cop que el vaig escoltar, llegir, etc. I tants altres primers cops que tampoc vénen al cas... La qüestió és que tot té un començament, que al cap d'un temps ens resulta gairebé ridícul.Sense anar més lluny, dissabte vaig anar al