dimecres 14 de setembre de 2011

Les falàcies de CIU en política fiscal (o per no pagar Sant Pere canta)


El darrer dilluns, el portaveu de CIU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va afirmar que la proposta de Pérez Rubalcaba de restituir l’impost de patrimoni estava feta amb “mala fe política” ja que l’impost de patrimoni estava “cedit a les comunitats autònomes” i la proposta de Rubalcaba significava una ingerència en les competències de Catalunya.

El darrer dimarts 5 d’abril, el president de la Generalitat, Artur Mas, justificà la supressió de l’impost de successions per la fi de la discriminació de Catalunya respecte a la resta de comunitats. Segons Mas, l’existència d’un major impost de successions a Catalunya respecte a altres comunitats autònomes implicava que hi hagués capitals catalans que anessin, de manera legal a Madrid, País Valencià o altres territoris per a pagar menys impostos.

En resum, la política fiscal transferida a les comunitats autònomes comporta una discriminació d’aquelles que posen una major càrrega impositiva respecte a les que en posen una de menor que genera una tendència cap a una progressiva reducció dels impostos de patrimoni per a evitar la fuga de capitals dins de l’Estat Espanyol. Ara bé, quan es proposa una llei de caràcter estatal i per tant, no discriminatòria, la dreta nacionalista parla de “mala fe política” i reclama que es mantingui la transferència de la política fiscal a les comunitats autònomes. És el peix que es mossega la cua.

No cal ser gaire astut per veure que, una vegada més, Convergència i Unió utilitza la senyera per tapar les seves vergonyes. El que volen realment Duran i Mas és que no es toquin els impostos dels seus, que els qui més tenen segueixin sent els qui menys paguin i, en definitiva, que l’austeritat no enfili Diagonal amunt.