dimarts, 3 d’agost del 2010

La prohibició taurina: Un gran pas cap a una teoria de l'invisible

La justificació de la prohibició de les curses de braus a Catalunya s'ha associat, de forma errònia, a un fals debat entre l'animalisme i la identitat nacional.

No és veritat que els motius de la prohibició siguin animalistes per la senzilla raó que si fos així hauríem d'acceptar que aquesta prohibició fos extensible a molts altres àmbits de la nostra vida. Està demostrat que la nostra ingestió de proteines de procedència animal és molt superior a la que necessitem per sobreviure fet que implica, necessàriament, que els i les catalanes matem animals per un plaer tan efímer com és el gastronòmic. Estic convençut que si algú vol prohibir les corrides perquè la mort i patiment d'un animal no es pot justificar pel plaer que experimenten els assistents a les mateixes, també voldrà prohibir la ingestió desmesurada de proteines d'origen animal. I com que no sembla que la societat catalana estigui preparada, queda clar que no és l'animalisme el que l'ha empès a prohibir les curses de braus.

Tampoc és veritat que el motiu de la prohibició sigui la identitat nacional, o si més no, no seria un motiu justificable, ja que Catalunya és, i sobretot ha sigut, un poble amb gran afecció per les curses de braus, fet que queda demostrat per la presència de places de toros a tota la geografia catalana o amb la coexistència, a principis del segle XX, de fins a tres places a Barcelona. La tauromaquia no és, en cap cas, un fet cultural exclusiu de la cultura espanyola (què és la cultura espanyola, per cert?) sinó que tant al Pais Basc com al conjunt dels Països Catalans gaudeix i ha gaudit de gran acceptació.

Un cop descartades les tèsis mediàtiques habituals, només ens queda proposar la nostra: el motiu de la prohibició de les corrides de toros és l'avenç de la societat catalana cap a la teoria de l'invisible. La prohibició de les corrides de toros s'emmarca en el mateix procés que la llei del civisme, és a dir, en la hipocresia d'una societat que atorga la ciutadania amagant qualsevol forma de patiment, mort o dominació. La veritat no és el que importa, el que importa és el que es veu. I la legislació té precisament l'objectiu d'amagar, recorrent fins i tot, a prohibir l'existència de determinades minories.

No és fàcil saber quin serà el nou pas cap a la teoria de l'invisible. Una possibilitat seria la prohibició de les carnisseries, almenys com les entenem fins ara. No és de rebut, que en la nostra Catalunya invisible, hi hagi espais públics on s'exibeixin cadàvers d'animals esquarterats; es tracta d'una macabra arca de Noé que botiguers i compradors observen entusiasmats. Una altra possibilitat, de caràcter definitiu, és que la Sanitat Pública operi gratuïtament els ulls dels i les ciutadanes, adquirint, per fi, la ceguesa permanent.

Per part meva poca cosa més a dir, que encara em denunciarà algun conciutadà benpensant per apologia a la tortura.




5 comentaris:

cuadernoverano ha dit...

Em sembla una tant demagògic aquest plantejament. Sense ànims d'ofendre, no es pot comparar el sadisme d'espectacles com les lluites de gossos, galls, corregudes de toros, etc., amb els aparadors de les carnisseries.

A mi tampoc m'agraden els animalistes ni els nacionalistes. Això no treu que vegi bé la prohibició d'un espectacle sàdic.

Antoni-Ítalo ha dit...

Juanma, l'últim paràgraf estava escrit amb ironia, ja que no sembla proper el dia en què ens operin la vista de franc per deixar-nos cecs.

Hi ha una distància molt gran entre que no t'agradi o que no et semblin bé els toros i que et sembli bé la seva prohibició. Jo crec que la gent antitaurina té tot el dret i potestat del món a exposar els seus motius, a intentar convèncer a la ciutadania de la seva opinió.

A més, com diu el professor Delgado:
"Que los partidarios de la prohibición hayan cantado su victoria gritado “¡evolución!, ¡evolución!” no se ha subrayado como merecía. En cambio, esa es la clave que escora inevitablemente la causa antitaurina en un sentido inequívocamente racista, al proclamar la urgencia de que Catalunya se aparte de prácticas culturales considerables como “salvajes” o propias de “pueblos incivilizados”, sin explicar exactamente qué es lo que convierte la cultura europea y occidental en superior a las demás culturas planetarias, sobre todo a las que ha dominado, explotado, expoliado o sencillamente aniquilado."

Un punk ignorante ha dit...

Muy bueno el blog, te dejo el mio

www.futbolparaentendidos.wordpress.com

Nos leemos, saludos

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
cuadernoverano ha dit...

Segueixo pensant que els actes sàdics deuen estar prohibits. No es pot justificar la continuitat del sadisme escudant-se en la relació modernitat=occident= expoliació de la resta del món. ¿Posem també que els Drets Humans són un concepte occidental i per tant no són vàlids?