dijous, 28 d’agost de 2014

Cinc peus de pàgina sobre la mort de Peret

Fa prop de deu anys descobria la Rumba Catalana, al cotxe del meu cosí Miquel quan tornàvem d'un concert d'Extremoduro a Badalona. En aquell cotxe, el Miquel em va posar un casset del grup de música que acabaven de crear: Meztuca. Com passa amb gairebé totes les coses bones que es descobreixen a l'adolescència, les reticències inicials es van anar convertint en sensacions agradables. Malgrat haver gaudit i haver-me interessat per la Rumba Catalana, no crec que pugui aportar res de nou sobre l'obra de Peret. Per això em limitaré a escriure cinc peus de pàgina:


1. No hi ha major menyspreu a la cultura que amplificar-ne només aquells aspectes que són funcionals al curtplacisme polític. El que caracteritzà l'obra de Peret no és ni el seu legítim suport a la Consulta ni la seva adhesió a l'Esglèsia Evangelista.  Reduir-la a això demostra fins a quin punt s'és incapaç de valorar-la.

2. Que el món de la cultura prengui partit i es posicioni políticament és natural, saludable i, personalment, ho aplaudeixo.

3. Peret és un dels artistes que més han aportat a la cultura catalana, un dels més representatius cantés en els idiomes que cantés. El nacionalisme català no sempre ha sabut valorar la cultura catalana que s'ha expressat en castellà (que el nacionalisme espanyol hagi actuat de forma simètrica no hauria de ser cap excusa). Una anècdota al respecte: avui Artur Mas ha destacat "la contribució de Peret a la cultura, també a la cultura catalana". Aquest també, inconscient, denota una forma d'entendre la Catalunya i la seva cultura.

4. Un dels motius pels què sóc feliç de dir que sóc català a l'estranger és per la rumba catalana. Molt pocs països tenen un estil musical intergeneracional que ni és aliè ni és folklòric. La seva música és el major compromís amb Catalunya.

5 . Gràcies per tot, Peret.

Cap comentari: