dilluns, 13 d’octubre de 2008

Els tres porquets i la Crisi


Hi havia una vegada un món en què tres porquets es van anar enriquint amb el treball dels nens i nenes. Amb aquests diners construïen palauets cada cop més grans i omplien les seves bodegues amb muntanyes dels millors pernils i els més exquisits vins. A mesura que aquests porquets presumien de més luxes, els i les nenes tenien més dificultats per arribar a finals de mes. Els qui havien estudiat no trobaven feina en el què havien estudiat, i els qui estaven treballant no sabien si tindrien feina l'endemà.

Un bon dia van començar a aparèixer esquerdes als palauets dels porquets rics. Els havien fet tant alts que no hi havia material al món prou resistent com per mantenir-los. Mentrestant les ampolles de vi s'anaven picant i el pernil es podria, de tant que tenien tots se'ls havia fet malbé. Després de moltes reunions entre els tres tristos porcs, van pensar que la culpa era dels i les nenes, que no sabien construir palaus, ni produir pernils ni bon vi. Els porquets no en podien tenir cap culpa, doncs res del què tenien, i ara es feia malbé, era obra seva:

Els nens i nenes els haurien de donar les seves cases, el seu menjar i el seu beure. De cop tots els nens es van posar a discutir sobre qui hauria de cedir les seves coses. Els nens d'un costat del riu, acusaven als de l'altre costat. Alguns nens de pell clara acusaven als qui tenien la pell més fosca... I quan semblava que els tres porquets recuperaven el somriure, va prendre la paraula la més valenta de tots els infants i dirigint-se a la resta va dir: "Els tres porquets no existeixen!" i es va apropar als tres porquets i els va estirar la pell rosa fins que aparegueren els seus vertaders rostres de nens. Els nens i les nenes van entendre llavors que ningú tenia cap culpa de res, ni els companys ni els porquets, la culpa era de les maleides disfresses que obligaven als nens a sotmetre'ls els uns als altres. I així s'acaba aquest conte però de cap manera la història que tot just comença.

Cap comentari: