diumenge, 16 de març de 2014

Fer números del número de Pisarello


La decisió, per part del Consejo Político Federal d'IU, de no incloure el candidat d’EUiA en posicions de sortida per a les eleccions al Parlament Europeu, va provocar que Gerardo Pisarello retirés el seu oferiment a encapçalar la llista d’EUiA, amb la conseqüent decepció de l’organització catalana. Més enllà de la idoneïtat de la llista confeccionada per IU i de les aptituds de Pisarello, era esperable que el candidat d’EUiA estigués al Parlament Europeu?

D’acord amb la llista electoral de les eleccions del 2009, sí. Recordem que en aquells comicis, la candidata d’EUiA, Núria Lozano, ocupava la cinquena posició mentre les actuals enquestes donen fins a 9 eurodiputats a la coalició encapçalada per Willy Meyer. Es podria entendre que l’ampliació de la llista a moviments polítics com ANOVA o el CHA comportés la pèrdua d’alguna posició però no que caigués fins a l’onzena.

Ara bé, les coses canvien, i molt, quan es fan números i s’analitza la relació vot/escó. Per tenir una idea, a les eleccions de 2009, cada eurodiputat va costar, al voltant de 300.000 vots, de manera que el segon eurodiputat d'ICV-EUiA requeriria d’uns 600.000 vots per a la coalició a Catalunya. Per a aconseguir-los, ICV-EUiA hauria de multiplicar per cinc els seus vots al 2009, fita altament improbable malgrat un hipotètic efecte Pisarello.

En definitiva, en una conjuntura política marcada pel conflicte d’interessos interterritorial no només era esperable que IU no inclogués el candidat d’EUiA en posicions de sortida sinó que el més plausible, números en mà, és que no inclogués tampoc el d’ICV. Ara bé, ICV, a diferència d’EUiA, tenia la possibilitat d’optar a l’eurodiputat concorrent amb EQUO i això hagués desgastat la llista d’IU. Com cantaven els Mártires del Compás, “las matemáticas no aman pero tampoco fallan”.

Cap comentari: