dimecres, 5 de novembre de 2014

No escriuré per tu

Cadascú pot votar per qui vulgui, només faltaria. L'Oriol Junqueras pot votar per Lluís Companys, David Fernández pot votar per Guillem Agulló i el fill d'Alfons Comín pot votar pel seu pare. Només faltaria. El meu problema no és aquest, és un altre.




El problema és que una plataforma independentista que té l'enorme responsabilitat d'ocupar un paper cabdal en la societat catalana situï, en un mateix pla, des del President de la Generalitat fins al Salvador Puig Antich. Sí, és cert, uns sostenen una fotografia i un altres són sostinguts però la fotografia sempre acaba cobrint una part de la cara de qui la sosté i tots, sostinguts i sostenedors,  apareixen en blanc i negre. Confondre sostenedor i sostingut. Tot s'hi val? No ho crec.

I més enllà d'això hi ha una preocupació: per què hem de recórrer als sentiments per promoure la participació al 9N? No seria millor explicar les raons per participar-hi? Deia el matemàtic Blaise Pascal que el cor té raons que la raó no comprèn. Es referia a la religió. Mala senyal.

3 comentaris:

María ha dit...

Creo que se llama publicidad emocional, y para vender ordenadores o coches quizá está bien, pero opino como tú, para política pinta mal fatal.

Ligre ha dit...

Sentí más o menos lo mismo que comentas en el post cuando vi el anuncio. Añadiría que la tomadura de pelo ya me parece imparable: se va a crear un estado-nación lleno de chalados que se van a creer sus propias mentiras, y será muy conflictivo cuando baje el suflé y nos veamos las caras desde las ideologías de cada uno.

Joan Olivé i Mallafrè ha dit...

Benvolgut Antoni,

Perdona l'OFF TOPIC, però no veig un mail on demanar-te AJUT per tornar a bastir una Caixa d'Estalvis Catalana.

Us voldriem demanar un ajut, des del vostre web http://antoniitalo.blogspot.com.es/ per difondre el projecte Caixa Catalana.

En poques paraules: Tornar a bastir, 100 anys després, la Caixa de Pensions... de baix cap a dalt, enmarcat en el procès cap a la independència, i evidentment, esdevenint una eina de pais, per reindustrialitzar Catalunya.

El tema es molt ambiciós, però necessari com l'aire que respirem. De fet, de tan ambiciós, esdevé raonablement sencill, tenint en compte l'energia mobilitzada en aquests moments.

El que us demanem a hores d'ara:

1) Si poguèssiu posar un link apuntant a www.caixacatalana.cat a la columna dreta del vostre web. Aquest ajut ja seria molt important, perquè el vostre web està força ben considerat per Google.

3) Si poguèssiu posar un article al vostre blog, amb una referència a la necessitat de bastir la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit, amb algún link apuntant a www.caixacatalana.cat

4) Si tinguèssiu la possibilitat de col·laborar amb nosaltres, des de l'àmbit que poguèssis, potser simplement, fent una difusió del nostre projecte a coneguts, polítics, etc.

Per una banda tenim en els propers mesos una massa d'estalvi "mobilitzat" a punt per posar-lo a treballar per Catalunya, i per l'altra, no cal ni esmentar la necessitat de concedir petits crèdits d'entre 5.000 - 10.000 euros per capitalitzar autònoms, tallers, agricultors, emprenedors, etc. = Caixa Catalana hauria de ser literalment el BANC DE RECONSTRUCCIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA.

Tenim la base teòrica del professor Joan Ramón Sanchís, de Valencia, qui ha estudiat a fons el tema i proposa de que Caixa Catalana sigui:

Cooperativa de treball > Aixó vol dir que cada treballador és soci, amb la fórmula 1 treballador = 1 vot
Cooperativa de segon grau > Altres cooperatives ja existents, especialment les agràries, podrien ser-ne sòcies

Una primera idea de sortida, plantejaria que el poder de decissió podria estar dividit aproximadament de manera:

50% del poder a mans dels estalviadors i tenidors de crèdit, participant en una mena de ciber-assemblea permanent
20% del poder a mans de gremis d'oficis (pastissers, botiguers, etc), a mans de les cooperatives ja existents actualment, com coop57, les agràries, cofraries de pescadors, associacions d'empresaris, etc. també i molt especialment a mans dels col·legis professionals. Per exemple: podriem fer acords amb el col·legi d'aparelladors, per exemple, per fer plans d'implantació d'ascenssors a comunitats, plans d'optimitzaciò energètica al comerç, etc.
15% del poder a mans dels treballadors > Aquest % seria prou reduït per evitar que els mateixos treballadors "s'apoderèssin" de l'entitat
15% a mans de la futura Generalitat, de manera que tindríem una estabilitat raonable.

El punt crucial es aconseguir la LLICÈNCIA BANCÀRIA imprescindible per aixecar la persiana. D'aquest tema ja s'en ocupa un eurodiputat, mirant els requeriments per aconseguir-la DIRECTAMENT DES DE BRUSEL·LES, per tant, ara sembla que no cal passar per Madrid.

Hi hà una altra opció molt interessant, que seria compartir la llicència amb algún altra banc cooperatiu que ja funcionés actualment a Europa

Un dels criteris bàsics, en la nostra opinió, seria que Caixa Catalana fos absolutament transparent en les seves despeses, literalment nudista: Tots els sous, lloguers, contractes de manteniment, tot, de dalt a baix public i visible a la web...

Mercès doncs per tot l'ajut que ens poguèssis prestar

Joan Olivé i Mallafrè
projecte@caixacatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
skype: hemisfera.cat
www.caixacatalana.cat