1.La coalició que encapçala Silvio Berlusconi assoleix una majoria absoluta ample tant a la cambra dels diputats com al senat.
2.El flamant Partito Democratico obté 9 diputats menys que els obtinguts per l'Ulivo al 2006 quan es definia netament de centresquerra.
3.La Sinistra Arcobaleno (coalició composada fonamentalment per Rifondazione Comunista, Comunisti Italiani, Verdi i Sinistra Democratica-escissió dels Democratici di Sinistra que no van acceptar entrar al Partito Democratico-) es queda sense cap representant ni al Senat ni a la Càmera. Passa de prop del 10% dels vots al 2006 (entre Rifondazione, Comunisti Italiani i Verds) a un familiar (pels catalans) 3%. No deixa de ser curiós que el president de la camera no obtingui ni una cadira.
4.L'extrema dreta La Destra encapçalada per Santanchè millora substancialment els seus resultats.
Davant d'aquesta situació cal fer alguna reflexió:
1.L'aposta centrista de Walter Veltroni ha estat un fracàs. Veltroni ha jugat a "doble o res" i s'ha quedat amb el res. És paradoxal cercar el recolzament del centre, quan va ser precisament el partit centrista UDEUR qui va fer caure el govern Prodi. La centreesquerra hauria d'entendre que la única aliança possible és a la seva esquerra, doncs l'aliança amb el "centre" estarà sempre condicionada per les propostes de la dreta.
2.Les darreres eleccions a l'Estat Espanyol i a Italia han de ser una advertència per l'esquerra transformadora. Cal una estratègia comuna per evitar el bipartidisme.
3.La constitució d'un nou subjecte sociopolític, ha de ser el resultat d'una confluència real en les lluites i no de la convocatòria d'unes eleccions anticipades. El projecte de Sinistra-Arcobaleno és avui, més indispensable que mai, però els temps que es van marcar des de Rifondazione i en particular des del sectors de Fausto Bertinotti i Nichi Vendola, no han permès la conformació d'un subjecte polític, sinó d'una marca electoral. I les marques noves, quan no ténen ni un programa sòlid al darrera, ni la publicitat de les marques ja existents, no vénen.
De ben segur, ara apareixeran oportunistes que voldran dissoldre l'Arcobaleno, sota l'excusa de recuperar la falç i el martell. També n'hi haurà que voldran accelerar encara més el procés de constitució de l'Arcobaleno, volent dissoldre els partits que en formen part. Uns i altres estan oblidant les causes que hi ha al darrera del fracàs electoral, que són causes polítiques i socials molt profundes. Pretendre solucionar una qüestió político-social amb propostes electoralistes no és un fenòmen nou i deu tenir molt a veure amb allò que es va mal-anomenar eurocomunisme, és a dir, l'abandonament de l'anàlisi de classe.
L'esquerra no pot estar tant condicionada pel calendari electoral, és a dir, per l'agenda que va escrivint la dreta en cada moment. L'esquerra ha de ser capaç de marcar la seva propia agenda, en la línia de la manifestació del darrer 20 d'octubre; i paral·lelament concorrer a les cites de la dreta.
4.L'esquerra ha de tenir una política d'aliances clara. La basculació de la Rifondazione Bertinottiana, entre fer caure un govern d'esquerra plural i després ser el President de la Càmera del seqüent govern d'esquerra plural, els dubtes sobre el sujecte revolucionari, passar del movimentisme del 2001 a Genova als vells moviments socials, etc fa perdre credibilitat, a més que és un error a nivell ideològic greu. Els i les comunistes hem de fer pedagogia sobre la necessitat d'un Front d'Esquerres i la seva manifestació institucional, aquesta hauria de ser una de les claus de la nostra lluita ideològica. L'oportunisme Bertinottià s'ha demostrar inconsistent a nivell electoral, i el què és pitjor, erroni a nivell ideològic.
5. La pujada de l'extrema dreta (un 8,0% dels vots per la Lega, un 2,0 per La Destra i un 0,26% per Forza Nuova) està correlacionada amb la baixada de l'esquerra. El discurs xenòfob s'imposa com a alternativa davant d'una societat amb un creixement econòmic del 0,3%, en què els salaris estan congelats des del 2001 mentre que el preu dels productes bàsics augmenta de forma exponencial. Juntament amb la necessitat de la conformació d'un front d'esquerres, els i les comunistes hem de fer pedagògia sobre les veritables causes de les dificultats econòmiques de la classe treballadora. Cal explicar com augmenten els beneficis del capital financer en comparació amb els salaris. Des de la Joventut Comunista hem pres el compromís de fer-ho.
6. Totes aquestes reflexions són extrapolables a Catalunya i a l'Estat Espanyol, en la perspectiva d'una Assemblea d'Izquierda Unida que ha de servir per rellançar el projecte.
Us deixo amb una reflexió dels i les companyes de l'Area Essere Comunisti de Rifondazione
I una altra del Partito dei Comunisti Italiani