proposta del mes de juny

Amb 3 dies de retard, i sota l’amenaça de l’exàmen de demà, aquí teniu la Proposta del mes de juny amb l'esperança que als qui us feia vergonya penjar la història, us en fassi una mica menys!

A l’ampit de la finestra es desenvolupava una guerra ferotge entre la brisa càlida de principis de juliol i l’aire fred i sec d’un aparell d’aire acondicionat de principis de segle. Era d’esperar que la brisa no acceptés aquest nouvingut en la disputa de l’espai interior; eren ja molts els segles recorrent cadascun dels passadissos de la biblioteca, i resposant en cadascuna de les seves sales, escalfant les seves parets i els seus llibres.I va ser així com va arribar un cop d’aire calent sobre el front del Joan vessant una gota de suor sobre els seus apunts de física.

Si algú tingués cap inconvenient amb el nom del protagonista, té absoluta llibertat per canviar-lo, així com el seu sexe; procurant, això si, evitar Kevins, Jessiques i una llarga llista de noms que allunyarien al lector del fil de la història. Noms que d’altra banda tampoc alterarien el final, ni la successió d’esdeveniments que veurem a continuació, però tampoc hi ha cap necessitat de castigar, encara més, al protagonista.

Però mentre penses el seu nom, el Joan segueix assegut davant els seus apunts de física, intentant aguantar l’enèssima gota de suor a la punta del seu nas. El tens? Seguim.

Ja portava alguna setmana estudiant per l’exàmen, alternant llargues hores davant llibres i apunts amb pauses sota l’eterna custòdia del sol i els amics. Assimilant els conceptes fins al punt d’endinar-se en l’exploració dels mateixos, desviant els raigs de llum amb els ulls tancats i passejant-se per tots els racons de la matèria.

Al tornar d’una d’aquestes exploracions, i fixar la mirada en els seus apunts va adonar-se’n que no hi havia ni rastre de les equacions d’Einstein. Sense prou temps per formular cap hipòtesi, va recòrrer precipitadament les pàgines que tenia al davant descobrint que havia desaparegut tota la teoria escrita per Einstein, mentre que els resultats de la resta d’autors seguien intactes.

Va girar-se de cop, i comprovant que no quedava ningú més a la biblioteca es va dirigir cap al prestatge on es trobaven les obres i articles d’Einstein. Va agafar “El significat de la relativitat”. Mentre tornava al seu lloc d’estudi, va intentar relaxar-se, recordant que havia estudiat prou per l’exàmen de l’endemà, i tansols li quedaven alguns detalls, que podia aprofondir al llarg de la tarda.

Va asseure’s i va disposar-se a obrir el llibre. Tant bon punt va empènyer les tapes del mateix, va sentir la veu d’Einstein, informant-li que estava en vaga. Havia decidit borrar cadascun dels seus resultats de tots els indrets del planeta, no estava d’acord amb l’ús que se n’estava fent. N’estava tip tant dels qui els utilitzaven per construir bombes cada dia més potents, com dels qui n’extreien aquella frase que sempre li havia fet tanta ràbia “tot es relatiu que deia Einstein”... Doncs no, tot no és relatiu! S’ha acabat, no en el meu nom!

Però és que la jugada no s’acabava aquí. Aprofitant la fama que mantenia encara entre la resta de científics i científiques mortes, havia aconseguit convèncer a bona part de la comunitat científica per tal de seguir els seus passos. Galileu, Kepler, Copèrnic i una llarga llista van començar a borrar tot el que van escriure. No cal dir que aquesta rebel·lia va comptar amb el suport de la intel·lectualitat de tots els segles. Giordano Bruno va aixecar el cap contemplant per fi tot Campo di Fiori; Marx, Lenin i Engels van somriure tímidament; Plató va deformar els seus sòlids, mentre Pitagores s’afanyava en borrar que la suma dels quadrats dels catets fos igual a al quadrat de l’hipotenusa. Wagner va aprofitar el desordre per permutar totes les notes de les seves partitures, optant aquest cop per ritmes sincopats, influenciat pel reggae de Bob Marley, que evidentment, havia deixat de fumar porros ja feia una pila d’anys.

<>La rebel·lió intel·lectual va comptar inicialment amb el suport de l’esglèsia, doncs en una reunió extraordinària entre els principals caps de l’inquisició i Ptolomeu, van aconseguir convèncer al científic per tal que no es sumés a la vaga, fent-li veure que podia aprofitar l’ocasió per reinculcar al món les seves teories geocèntriques.Es fregaven les mans veient com Darwin seguia la crida d’Einstein, acabant amb el debat de la teoria de l’evolució...

El que no tenia previst l’Esglèsia, era que contemporaniament Jesucrist (amb qui les relacions havien estat sempre tenses), en una reunió extraordinària amb els apòstols, decidia borrar la Biblia; en solidaritat amb la resta de científics i amb la condició que Mahoma proposés, a l’arcàngel Gabriel, borrar també l’Alcorà.

El Joan, va baixar la mirada, fent caure la gota que es mantenia a la punta del seu nas cap als apunts, difuminant així l’equació de la relativitat. Va mirar el seu rellotge, ho va recollir tot, i va tornar a casa pensant que aquest cop potser s’havia passat amb les seves exploracions; que tenia tota una vida per davant per canviar el món, i només una nit per aprovar l’exàmen.