Ahir, repasssant la llibreria de l'habitació vaig trobar el "Primer libro de ajedrez" de Horowitz i Reinfeld. Una edició deliciosa, del 1971, amb l'escrit "Mi primer libro es ahora tu primer libro de ajedrez". La meva posterior experiència en els taulers, decebria possiblement al David, que em va ensenyar a jugar en una planta baixa de la Parte Vieja de Donosti, però el gust pels escacs i la bellesa dels seus moviments em segueixen acompanyant.
Acompanyant-me, per exemple aquests darrers dies en què he intentat resoldre problemes de "blanques mouen i aconsegueixen taules". Hi ha moltes maneres de forçar taules: falta de material d'ambdós jugadors per fer mat, repeticions de moviments i el què ens ocupa: l'ofegament d'un dels jugadors.
L'ofegat és aquella situació en què no hi ha escac, però tampoc hi ha moviments disponibles, és a dir, el jugador no pot moure i per tant s'acaba la partida amb el resultat d'empat. L'ofegament, però, no sempre s'ha considerat com a taules, eś a dir, empat. Abans del segle XIX, quan es va estandaritzar com a taules, l'ofegat podia significar des de la victòria del jugador ofegat fins a la seva derrota.
Aquesta disparitat de criteris ve, segurament de l'assimetria de l'ofegat, doncs, la diferència de material entre ambdós bàndols pot ser monstruosa. I és aquí on apareix el conflicte entre Palestina i Israel.
El poble palestí es troba literalment ofegat per Israel des de fa cinquanta anys. Els escacs ens expliquen com hi ha situacions que porten irremediablement a d'altres situacions extremes. L'arrogant "mat en 5", acompanya una situació de calma aparent a una fi irremediable, maquinalment calculada i executada amb absoluta fredor. Així és com es va crear l'estat d'Israel, amb la diferència que en la vida real, quan s'arriba a situacions d'ofegament, Israel no té complexes en saltar-se totes les regles dels escacs i resolucions de la ONU vigents per moure fitxa, augmentant la diferència de material i matant al pas.
Si, com hem vist, la igualtat de l'ofegat ja plantejava dubtes en els escacs del segle XIX, en què les dues parts acceptaven les regles, quina igualtat hi ha en aquesta maleïda guerra?
Els moviments del bàndol sionista i del bàndol palestí no són comparables, perquè no hi ha igualtat i aquest ofegament no són taules sinó genocidi.
Acompanyant-me, per exemple aquests darrers dies en què he intentat resoldre problemes de "blanques mouen i aconsegueixen taules". Hi ha moltes maneres de forçar taules: falta de material d'ambdós jugadors per fer mat, repeticions de moviments i el què ens ocupa: l'ofegament d'un dels jugadors.
L'ofegat és aquella situació en què no hi ha escac, però tampoc hi ha moviments disponibles, és a dir, el jugador no pot moure i per tant s'acaba la partida amb el resultat d'empat. L'ofegament, però, no sempre s'ha considerat com a taules, eś a dir, empat. Abans del segle XIX, quan es va estandaritzar com a taules, l'ofegat podia significar des de la victòria del jugador ofegat fins a la seva derrota.
Aquesta disparitat de criteris ve, segurament de l'assimetria de l'ofegat, doncs, la diferència de material entre ambdós bàndols pot ser monstruosa. I és aquí on apareix el conflicte entre Palestina i Israel.
El poble palestí es troba literalment ofegat per Israel des de fa cinquanta anys. Els escacs ens expliquen com hi ha situacions que porten irremediablement a d'altres situacions extremes. L'arrogant "mat en 5", acompanya una situació de calma aparent a una fi irremediable, maquinalment calculada i executada amb absoluta fredor. Així és com es va crear l'estat d'Israel, amb la diferència que en la vida real, quan s'arriba a situacions d'ofegament, Israel no té complexes en saltar-se totes les regles dels escacs i resolucions de la ONU vigents per moure fitxa, augmentant la diferència de material i matant al pas.
Si, com hem vist, la igualtat de l'ofegat ja plantejava dubtes en els escacs del segle XIX, en què les dues parts acceptaven les regles, quina igualtat hi ha en aquesta maleïda guerra?
Els moviments del bàndol sionista i del bàndol palestí no són comparables, perquè no hi ha igualtat i aquest ofegament no són taules sinó genocidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada