dimecres, 25 de febrer del 2009

Bolonya (el preàmbul)

Sobre el No a Bolonya

El fet de no haver trepitjat mai Bolonya impregna aquesta ciutat d'una aureola de misteri i curiositat.

El meu primer contacte amb Bolonya va ser a través de la pasta i la salsa bolonyesa. Bolonya era llavors la denominació d'origen d'aquell recurs fàcil que demanava quan anava a menjar a un italià (en el sentit més ample del terme) que havia comès l'imperdonable error de no incloure pizzes en el menú. Bolonya era el mal menor, el recurs fàcil de pares i mares quan portaven els fills al restaurant els diumenges.

Els qui hem estimat (o ens han fet estimar, tant és) el futbol des de ben petits vam anar descobrint la geografia a través d'aquest esport. El mètode consistia generalment en associar un equip de futbol a una ciutat, així vam aprendre els ciutats de bona part d'Europa, així com d'Amèrica Llatina, no sense algun entrebanc, com intentar situar sobre el mapa ciutats inventades, com ara "Tottenham", "Benfica", "Sampdoria" i "Celta", o modificar-ne lleugerament el nom, com ara "Compostela". Es tractava de designar les ciutats, en funció de l'equip de futbol que hi contenien, en un procés que podriem classificar de "ciutalici". Bolonya, no tenia la sort d'estar entre aquestes ciutats.

Més tard, Bolonya es convertiria en un mite polític: "Bologna la rossa". Vull deixar clar que el meu interés per la política comença quan el Barça perd la final d'Atenes al 1994 contra el Milan (equip que va donar nom a la ciutat durant molts anys), s'accentua quan Cruyff és destituit com a entrenador i es consolida quan Joan Gaspart assumeix la presidència del Futbol Club Barcelona (només em van caldre 6 mesos de Gasparisme per afiliar-me a la Joventut Comunista). La política comença doncs allà on s'acaba el futbol.

Durant la meva estada a Roma, Bolonya es va convertir en el viatge que mai vaig realitzar. La meva relació amb la ciutat consistia en trobar-me a l'estació amb persones que en provenien, i en guardo tan bon record d'aquelles persones, que em costa imaginar que de Bolonyia vingui res dolent.

Anava equivocat però d'això en parlem demà.