.jpg)
Hi ha dos Josés que apareixen regularment a la premsa catalana: José Montilla i Jose Mourinho. Hi haurà qui exposarà que les seves aptituds són diametralment oposades, que no tenen res a veure; res més lluny de la realitat: Montilla és deixeble de Mourinho.
Als seguidors del futbol i la política italianes, no ens han sorprès en absolut les declaracions del Molt Honorable indicant que no formaria un govern de coalició. Es tracta d'una estratègia que ja va seguir Walter Veltroni, candidat del Partito Democratico, a les eleccions generals italianes de 2006. El resultat el coneixem de sobres: Berlusconi president, el centre-centre-centre-esquerra amb els pitjors resultats electorals de la història italiana recent i l'espai polític hereu del gloriós PCI fora del parlament per primera vegada.
Montilla, dient que no vol reeditar el tripartit, regala la pilota a la dreta convergent i posa el catenaccio amb l'únic objectiu de frenar el goteig constant de vots cap a l'esquerra. Es tracta d'una estratègia que debilita l'esquerra en el seu conjunt però que pot servir per mantenir algun escó del PSC. Però que no s'equivoqui el votant: les bases del PSC mai no acceptarien regalar el govern a CIU si els socialistes tenen la possibilitat de governar amb l'esquerra.
Per tot això, cal seguir girant a l'esquerra sense pors ni amenaces. A Catalunya és necessari un govern de l'esquerra plural, un govern que ha d'aprendre dels seus errors, un govern on ICV-EUiA hi tingui un major pes ja que la coalició és l'única garantia de mantenir la possessió de la pilota, crear ocasions i llocs de treball, eixamplar el camp i l'estat del benestar, robar la pilota i no els impostos, evitar lesions i accidents a les carreteres, sentir els colors i no els calers i, en definitiva, seguir marcant-li gols a la dreta.
2 comentaris:
Antoni,
Reafirmo i torno a argumentar que el tripartit ha mort, s’ha cavat la seva pròpia fossa comú, s’ha autodestruït. Cal dir, que mai he estat d’acord amb el brillant Pacte del Tinell signat al desembre de 2003 i amb el posteriori pacte anomenat “Entesa Nacional pel Progrès”. Primer de tot, penso que un govern de la Generalitat no pot estar representat per forces espanyolistes i independentistes a la vegada, és una gran contradicció. I el segon apunt és que, han destrossat les arques de la Generalitat.
La realitat és ben clara, no hi ha diners per tal d’afrontar despeses en polítiques socials. Ara que estan sortint els programes de les diferents formacions polítiques, he decidit fer un rànquing de mentides, a veure qui la diu més grossa. De moment tinc una de ben bona al rànquing que pertany al PSC, les beques-salari per a la generació NI-NI. A part de ser escandalitzant la proposta i trobar-la com a un insult als estudiants que actualment estem a la universitat amb el nostre pèssim sistema de beques, considero que és una gran estafa, perquè no hi haurà diners per dur-la a terme. No he vist encara el programa d’ICV-EUiA, però també anirà per aquesta línia.
Sobre les declaracions de Montilla, cal destacar, que és una farsa com una catedral. Si el tripartit sumés, es tornaria a fer. Iniciativa voldria, degut al seu gran convenciment de que es necessita un pacte d’esquerres al país i Esquerra Oportunista de Catalunya estaria molt contenta de tornar a ocupar els trons de la Generalitat.
Considero, que podem tenir tres estadis diferents a partir del 28N. El primer estadi es basa en un TRI-tripartit amb Montilla com a President, i segons el meu parer seria molt perjudicial per a Catalunya, ja que només cal observar la situació actual en la qual estem. Al segon estadi tenim un possible pacte entre CiU i PP, en el qual la dreta tornaria al poder, tenint com col•lega de pactes la dreta més nacionalista espanyola. I el tercer estadi, es basa en un Pacte de Nació, CiU, ERC i SI, aquest penso que seria el pacte més encertar i així poder avançar en la proclamació unilateral de la independència. Només podem sanejar la nostra economia sent un país lliure.
Però, també cal dir, que més aviat penso que desafortunadament el segon estadi és el que es donarà. Només demano que la gent valori el dia 28N i voti amb seny per tal de no portar el nostre país a una catàstrofe econòmica.
Toni
Antoni, anem per pams:
1. Les contradiccions que s'han evidenciat al llarg dels 7 anys de govern d'esquerra plural no han estat a l'eix nacional sinó a l'eix social. El govern ha tingut una política marcadament catalanista, d'un catalanisme que va des del federalisme fins a l'independentisme que recull el sentit majoritari de les aspiracions dels i les catalanes.
La reforma de l'Estatut, la llei del cinema, les trasferències de competències, etc.
2. Catalunya té un PIB per habitant un 19% superior al dels països més rics d'Europa, i en canvi dedica a benestar social el 73% del que inverteixen de mitjana els països de la Unió Europea. És, per tant, bastant evident, que és possible augmentar la despesa social però per fer-ho cal fer una reforma fiscal.
Per últim t'animo a esbrinar qui és l'autor d'aquestes declaracions:
"Què ens proposem? Ho diem sense falses modèsties: governar la nació. Amb quin programa? Amb el programa necessari per assegurar la grandesa moral i material del poble català. "
Publica un comentari a l'entrada