Les falàcies de CIU en política fiscal (o per no pagar Sant Pere canta)

El darrer dilluns, el portaveu de CIU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va afirmar que la proposta de Pérez Rubalcaba de restituir l’impost de patrimoni estava feta amb “mala fe política” ja que l’impost de patrimoni estava “cedit a les comunitats autònomes” i la proposta de Rubalcaba significava una ingerència en les competències de Catalunya.

El darrer dimarts 5 d’abril, el president de la Generalitat, Artur Mas, justificà la supressió de l’impost de successions per la fi de la discriminació de Catalunya respecte a la resta de comunitats. Segons Mas, l’existència d’un major impost de successions a Catalunya respecte a altres comunitats autònomes implicava que hi hagués capitals catalans que anessin, de manera legal a Madrid, País Valencià o altres territoris per a pagar menys impostos.

En resum, la política fiscal transferida a les comunitats autònomes comporta una discriminació d’aquelles que posen una major càrrega impositiva respecte a les que en posen una de menor que genera una tendència cap a una progressiva reducció dels impostos de patrimoni per a evitar la fuga de capitals dins de l’Estat Espanyol. Ara bé, quan es proposa una llei de caràcter estatal i per tant, no discriminatòria, la dreta nacionalista parla de “mala fe política” i reclama que es mantingui la transferència de la política fiscal a les comunitats autònomes. És el peix que es mossega la cua.

No cal ser gaire astut per veure que, una vegada més, Convergència i Unió utilitza la senyera per tapar les seves vergonyes. El que volen realment Duran i Mas és que no es toquin els impostos dels seus, que els qui més tenen segueixin sent els qui menys paguin i, en definitiva, que l’austeritat no enfili Diagonal amunt.