dissabte, 3 de desembre del 2011

Keynes y las luces navideñas


Si Keynes levantara la cabeza estos días posiblemente se golpearía con las abundantes luces de navidad que, con mayor o menor acierto estético, decoran nuestras calles. 27 galets gigantes iluminados en la Rambla Catalunya, espectáculo de agua, luz y villancicos en la Font Màgica, la polémica pista de hielo de Plaça Catalunya y la instalación y mantenimiento de iluminación navideña en 300 calles supondrán, para las arcas del Ajuntament, nada menos que 2.697.000 euros; un 20% más que el año anterior. Queda claro que la austeridad no entonará villancicos.

Los partidarios del aumento del gasto público para promocionar las navidades justificarán su decisión argumentando que dicho aumento dinamizará el consumo durante estos días y frenará los efectos negativos que está teniendo la crisis económica en las ventas de los comercios barceloneses. La paradoja salta a la vista: la misma Convergència i Unió que ha hecho bandera de la austeridad promueve el despilfarro de los barceloneses -recordemos las declaraciones de Joana Ortega, vicepresidenta del Parlament con estudios en psicología, afirmando sin rubor alguno que la "austeridad debe ser un nuevo valor de los catalanes"-.

Porque, ¿quién debe aumentar el consumo en estas fechas? ¿Los funcionarios a quien ha recortado los sueldos? ¿Los profesores universitarios asistentes que ha despedido fulminantemente? ¿Los estudiantes universitarios que han sufrido el mayor aumento de las tasas de la historia? ¿Los catalanes que tenían previsto opositar en 2012 y no lo harán puesto que no se convocarán oposiciones? ¿O a caso será el personal interino que tienen previsto despedir?

Les hará falta algo más que la sonrisa de su campaña electoral para convencernos de que es compatible reducir el poder adquisitivo de la población y aumentar su consumo navideño. We wish you a merry Christmas, estará pensando el viejo Keynes al ver lo mal que ha interpretado CIU las políticas de estímulo de la demanda.

5 comentaris:

Eastriver ha dit...

No me digas que han vuelto a poner los galets de hace un par de años (que por cierto, los patrocinaba pastas Gallo).

Pais de bojos...

Antoni-Ítalo ha dit...

Parece ser que sí, son los mismos.

Miq. ha dit...

Hosti, i on estan els arbres a pedals de l'Imma Mayol? Allò sí que va ser brillant.

Antoni-Ítalo ha dit...

Miquel,

La mateixa Imma Mayol (que no és precisament santa de la meva devoció) va admetre que els arbres a pedals van ser un error.

La qüestió central és per què CIU aposta per un estímul de la demanda per la vía de les expectatives i no per un augment de la renta disponible.

Totes les polítiques de CIU han estat orientades a disminuir el consum privat, des de la supressió de l'impost de successions fins a les retallades dels sous, augment de sous, etc; i de cop volen augmentar el consum privat de forma no continuada.

Generarà llocs de treball aquest augment? Només durant un mes. Gràcies.

En resum, la política econòmica de CIU no busca recuperar l'economia catalana sinó realizar una transferència de renta. Com a Itàlia, on els darrers dies s'ha aprovat un impost d'habitatge que és independent de la renta familiar.

Miq. ha dit...

Per mi el tema és que la frivolitat i la incompetència no és exclusiva de dretes o esquerres, que hi ha gent que fa coses bé i coses malament a tot arreu i que és molt fàcil buscar les coses que es fan malament i magnificar-les perquè sembli que TOT és dolent. Els d'Iniciativa haurieu de saber molt bé què és això perquè ho vau patir. Però ara feu el mateix que us van fer. La gent vinculada a partits tindrieu més credibilitat si de tant en tant diguessiu: mira, això que han fet aquests està bé. I si no trobeu absolutament res de res de bo al que fa l'altre encara em sembleu menys de fiar: em sembleu dogmàtics. Si avui és un escàndol la inversió en llums de Nadal (que pot ser) i la pista de gel és una vergonya també ho va ser la inversió en arbres de Nadal a pedals (per posar un exemple) per cars i per ser un típic exemple d'ecologisme de saló. Si CiU té polítiques contradictòries (que és evident) és potser perquè és inevitable i aquí ningú té ni puta idea de com sortir d'aquest forat on som. Ni la dreta dolenta ni l'esquerra bonista. A mi m'agradaria un govern de concentració on hi hagués la gent més competent i capaç de tots els partits, la menys frivola, la més preparada i una oposició amb tots els inútils de tots els partits. Potser barrejant els més bons de cada lloc seria més fàcil sortir-ne. Però mentrestant tenim el que tenim.

I pel que fa a les llums: em sembla bé no incentivar el consum. Que baixi el consum, així baixaran els preus i podrem viure amb salaris més baixos. A mi ja m'anirà bé, tinc el sou retallat des de que vaig començar a treballar en una petita empresa fa 5 anys. Mira tu l'avantatge que porto.