La decisió, per part del Consejo Político Federal d'IU, de no incloure
el candidat d’EUiA en posicions de sortida per a les eleccions al Parlament
Europeu, va provocar que Gerardo Pisarello retirés el seu oferiment a
encapçalar la llista d’EUiA, amb la conseqüent decepció de l’organització catalana. Més enllà de la idoneïtat de la llista confeccionada per IU i de les aptituds de Pisarello, era
esperable que el candidat d’EUiA estigués al Parlament Europeu?
D’acord amb la llista electoral de les eleccions del 2009, sí. Recordem
que en aquells comicis, la candidata d’EUiA, Núria Lozano, ocupava la cinquena
posició mentre les actuals enquestes donen fins a 9 eurodiputats a la coalició encapçalada per Willy Meyer. Es podria entendre que l’ampliació de la
llista a moviments polítics com ANOVA o el CHA comportés la pèrdua d’alguna
posició però no que caigués fins a l’onzena.
Ara bé, les coses canvien, i molt, quan es fan números i s’analitza la
relació vot/escó. Per tenir una idea, a les eleccions de 2009,
cada eurodiputat va costar, al voltant de 300.000 vots, de manera que el segon
eurodiputat d'ICV-EUiA requeriria d’uns 600.000 vots per a la coalició a
Catalunya. Per a aconseguir-los, ICV-EUiA hauria de multiplicar per cinc els seus
vots al 2009, fita altament improbable malgrat un hipotètic efecte Pisarello.
En definitiva, en una conjuntura política marcada pel conflicte d’interessos
interterritorial no només era esperable que IU no inclogués el candidat d’EUiA
en posicions de sortida sinó que el més plausible, números en mà, és que no
inclogués tampoc el d’ICV. Ara bé, ICV, a diferència d’EUiA, tenia la
possibilitat d’optar a l’eurodiputat concorrent amb EQUO i això hagués desgastat
la llista d’IU. Com cantaven els Mártires
del Compás, “las matemáticas no aman pero tampoco fallan”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada