dimarts, 29 de maig del 2007

La "Tortilla Española": un debat obert (primera entrega)


Seguirem decepcionant als i les lectores provinents de la roig-esfera amb un post de tall clarament populista. Passem però de puntetes al voltant d'aquest adjectiu tan de moda ultimament:

És simptòmatic que mentre a la Unió Europea i en particular a l'Estat Espanyol (i encara més particularment a Catalunya) l'abstenció es proclama sistemàticament força majoritària en tots els comicis, és a dir, la majoria de ciutadans i ciutadanes creuen que el seu vot no modificarà les seves expectatives de vida. Encara quedin il·luminats, que creuen tenir la legitimitat per tal de criticar les democràcies llatinoamericanes com la veneçolana.


Expedient complert, podem anar a tractar la qüestió que ens ocupa avui:

La "Tortilla Española": un debat obert

Aunque Zapatero se resista a aceptarlo, "lo prometido es deuda", así que hablaremos de la tortilla española en castellano. Todos los que habreis estado fuera de vuestro pais (sea Catalunya, el Pais Vasco o España), habreis tenido que exportar vuestro patrimonio gastronómico para deleite y curiosidad de los autóctonos.

No lo tenemos nada fácil los catalanes, pues parece que el Pà amb tomàquet no es suficiente. O almenos, dificilmente se conformarán con semejante muestra de despilfarro (es evidente que el Pà amb tomàquet y los desechos de tomate intrínsecos es la manera que tenemos los catalanes para convencer al mundo que no somos tacaños).

Descartada la posibilidad de la "Botifarra amb seques" porque su ingestión "acarrea suspensión" (y con el "caganer" y el "cagatió", ya habremos dado suficientes pruebas de nuestra intachable pulcritud cultural), nos vemos obligados a incorporar, a regañadientes, el patrimonio cultural hispánico: la tortilla.

Nos detendremos un poco en su origen etimológico:

Merece especial atención el hecho que usemos dos expresiones para referirnos al mismo significado: Tortilla de Patatas o Tortilla española.

El uso de una u otra locución nominal depende habitualmente de la adscripción nacional de quién lo pronuncie. Así, dificilmente un catalán considerará que está cocinando una tortilla española, mientras que un español no tendrá tantos reparos.

La situación es, sin embargo, paradójica, pues el uso indiscriminado de ambas locuciones, nos ofrece otra via de investigación:

Si "Tortilla de patatas" = "Tortilla española",
cancelando a ambos lados de la igualdad el término "Tortilla" obtenemos,
"de patatas"="Española".

Que con algo (más bien poco) de ingenio nos lleva a las siguientes afirmaciones:

"Monarquía española" = "Monarquía de patatas"
"Democracia española" = "Democracia de patatas"
"Selección española" = "Selección de patatas"

Todas ellas de una veracidad incontestable.


Esto es todo por hoy, prometemos una nueva entrega del debate alrededor de la Tortilla Española, quizás, con la receta personal incluida.

Apa fins aviat!

8 comentaris:

arnyrb ha dit...

totalment d'acord amb les premises! Jjejej brutal! Molt boooo i bona la truita

An@ ha dit...

quieras que no, me ha hecho gracia,jajajaj!

jordi ha dit...

Fantàstic.
En la mateixa línia, la truita a la francesa, o truita d'ou, ens portaria a unes conclusions semblants que millor no barrejar i analitzar de forma aïllada.

Antoni-Ítalo ha dit...

Lluis, òbviament hi vaig pensar en la "truita a la francesa" però és que ningú n'hi diu "truita d'ou".

I els mateixos francesos utilitzen el terme omelette a seques (els italians de fet també).

apa salut!

Per cert,
fa temps que no t'embruto la cuina eh Arnauet...

Miq. ha dit...

"antoñito", val Real Club Deportivo de Patatas...??

Mireia Mora ha dit...

només algú com tu, és capaç de donar-li tanta xixa a una truita española y olé!

torna ja, antoni, va, que a Barcelona hi ha moltes voll-damms i tinc ganes de fer un remember.

Antoni-Ítalo ha dit...

Ei Miquelet (o et pensaves que lo l'"Antoñito" quedaria impune!?), s'accepta també Real Club Deportivo de Patatas!

Mireia, mentre escrivia el text sabia que darrera de l'"española" m'estava oblidant algo, i era precisament l'"y olé". Deu ser per la falta de Voll Damm. Però et recordo que a l'Extremeño només ténen Àguila (o és que els grans ja no aneu a l'Extremeño?? de fet no sé ni si hi van els joves...snif)

Àngela ha dit...

molt gran toni!

primer que res, enhorabona pel teu nou bloc i blablabla (últimament ja he repetit el discurs a molts blocs... i diria que tu el sabràs extrapolar sense problemes al teu, no?)

pel que fa al tema de l'indiscutible igualtat que has trobat:

"de patatas=española"

Si l'apliquem a altres terrenys que no són l'estrictament estatal, arribem a la curiosa conclusió que disposem d'una marca d'olives que s'anomenen: Aceitunas de patatas.

aquest món mai deixarà de sorprendre'm!

fins aviat!!!