Bé, encara és d'hora per fer un balanç del blog però de totes maneres li estic donant algunes voltes.
Vaig pensar en donar-li una periodicitat establerta, prefixant la temàtica i tal. Idea que de moment queda descartada per allò del "no aceptar otro orden que el de las afinidades, otra cronología que la del corazón, otro horario que el de los encuentros a deshora, los verdaderos" i per una mica de mandreta la veritat.
Vaig pensar també d'introduir un altre espai de participació. Això de ser el centre d'atenció em té una mica preocupat, així que intentarem descentralitzar-nos una mica. La idea és que de tant en tant us proposi un tema per escriure -no us proposaré que em proposeu què us he de proposar, però si m'ho proposeu (el què voldrieu que proposès, i no que us proposi que em proposeu el què us he de proposar!) serà molt ben rebuda la proposta-. I després hi ha qui es preocupa per la participació...
La proposta per al mes de juny (aprofitant que l'acabem d'encetar) és la següent:
Escriure una història al voltant d'una persona que està estudiant per un exàmen. En qualsevol llengua comprensible i en qualsevol format.
Conscient de la possibilitat que la proposta acabi sent un fracàs, als tres primers o primeres que envieu la historia al meu correu, us convidaré a una cerveseta freda(si una per cap...)
pd:Arnau fes-me quedar bé i fes-me els deures...
5 comentaris:
“Aquell estudiant creia que per preparar-se pels exàmens calia transmutar-se en una mena de fuster. Convertia els conceptes bàsics de l’assignatura en llistons prou sòlids per aguantar l’estructura i delimitar-la de la resta dels coneixements; hi afegia alguns prestatges a manera de guia històrica (mai està de més en tota mena d’assignatures, no només a les “ciències socials”) i ho rematava amb algun calaix que pogués contenir notes a peu de plana i alguna erudició o “punyeteria” prou adient per anar per nota.. Finalment, en els penjadors tenia a ma definicions, models i fórmules: els més “causual” ben a la vista; els d’ocasions especials, una mica més rebregats, al fons de l’armari. Així va preparar Hisenda, amb una bona estructura de sistemes fiscals fins i tot comparats, un “altillo” on es podia relacionar expansió de l’obligació de pagar impostos directes entre la població i drets de ciutadania i tot un munt de penjadors amb impostos concrets, directes i indirectes, abans i desprès de la era comunitària, de la comunitat autònoma i estatals... L’estudiant es va presentar a l’examen oral confiat i preparat... tant sols havia oblidat el factor humà. La pregunta del professor va deixar-lo glaçat: “tributació municipal de les aus de corral”. La resposta estava allí, en un calaix a baix de tot, entre la xavalla trobada i els botons de camises que feia temps servien per eixugar vidres... Va suspendre l’examen. I no perquè no trobés la resposta, sinó perquè al darrer moment li havia fet vergonya de saber-la.”
Diari de l'estudiant
a 5 de juny de 2007
Uf, aquesta no l'aprovo. Visca la cerveseta fresca i els amics.
Molt bon post, gràcies a en Pau que em mostra això
Àngels, sense arribar a l'heroicitat d'"aquell estudiant" (no em puc permetre cap suspens); avui quan el professor del treball sobre la unicitat de l'equilibri econòmic m'ha donat la nota i me l'ha justificada amb un "en el seu treball ha donat massa la seva opinió i no s'ha cenyit a l'objectivitat(sic) de l'argument"; he somrigut bastant i li he donat les gràcies pel complit.
Suposo que no ho haurà entès.
De totes maneres, hauràs passat l'assignatura, oi? (Citar a Piero Sraffa mereix com a mínim un aprovat, espero...)
Publica un comentari a l'entrada