Espanya, himnes i cultura

L'himne espanyol ja té lletra. Amb una estrofa tan treballada com aquesta:

Ama a la patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

D'entrada un "ama a la patria" imperatiu, és a dir, com una ordre, i per acabar se'ns recorda, per si ens n'haviem oblidat a cop d'ordres i d'obeir, que som un poble en llibertat. Curiosa contradicció, tansols resolta per un sincer "cielo azul". Azules eren els militars colpistes franquistes al '36, azules els militars que van participar a la segona guerra mundial de la mà dels nazis, i azul la sang dels borbons actuals. Sempre s'agreix un exercici de sinceritat, i és natural, que amb una paleta monocromàtica, escollissin l'azul per pintar el cel.

Alguns ens quedem, encara, amb l'Ecce España de José Bergamín. Poeta espanyol de la generació del 27, republicà, gran aficionat als toros, que de tants abrazos de la madre patria va decidir viure els darrers anys de la seva vida al pais basc fins a ser enterrat a Fuenterrabia "para no dar mis huesos a tierra española").

ECCE ESPAÑA

Dicen que España está españolizada,

mejor diría, si yo español no fuera,

que, lo mismo por dentro que por fuera,

lo que está España es como amortajada.

Por tan raro disfraz equivocada,

viva y muerta a la vez de esa manera,

se encuentra de sí misma prisionera

y furiosa de estar ensimismada.

Ni grande ni pequeña, sin medida,

enorme en el afán de su entereza,

única siempre pero nunca unida;

de quijotesca en quijotesca empresa,

por tan entera como tan partida,

se sueña libre y se despierta presa.

Ah i ja que el post va de cultura, us deixo amb dos videos que de ben segur hagués agradat a Bergamín, possiblement desagradarà a alguns, però potser farà canviar d'idees a més d'un o una.