Mirant les darreres entrades al bloc, així com els seus comentaris, qualsevol despistat podria arribar a pensar que aquest és un bloc més d'anàlisi polític, avorrit, seriós i amb pretensions d'academicisme. Res més lluny de la realitat.
Per apartar-me una mica del mètode científic, de les teories falsables i altres costums que requereixen d'un alt grau de concentració, precisió i objectivitat dedico aquesta entrada a la valoració dels resultats electorals, pràctica molt més subjectiva, com tots haureu pogut comprovar. A vegades costa tant saber qui guanya les eleccions, que ben bé sembla que s'apliqui aquella dita de "els últims sereu els primers".
Tots estareu saturats de xifres i més xifres, que si el nombre d'escons, que si el de vots, que si a IU li calen 481.000 vots per treure un diputat mentre que al PP li basten 66.000, que si el nombre de senadors (bé, d'això potser no n'heu sentit res... posats a votar coses inútils, podriem votar la novia del príncep, en plan Eurovisión).
I parlant del príncep... Hi ha una dada que s'ha amagat perversament, una d'aquelles dades de gran rellevància. Si hom analitza els resultats d'IU a les diferents Comunitats Autonomes es trobarà amb una bona sorpresa; IU baixa en totes, no? No, en totes no. Com si d'una Gàl·lia antibipartidista es tractara, trobem una pujada electoral a Ceuta! I qui va anar a Ceuta en precampanya electoral?? El Rei.
Conclusió, per a les pròximes eleccions ni super Gaspi, ni Second Life.
Visca el Rei i visca la República.
PD: En l'hipotètic cas en què el Rei estigui massa ocupat per les seves conegudes i admirables obligacions es pot mirar de contactar amb en Marichalar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada