Avui he anat al Bonàrea (botiga de càrnics més coneguda com a Area de Guissona). La novetat no és en cap cas el fet en si, doncs a casa poden corroborar que hi vaig sovint, sinó el què hi ha passat dins.
A l'entrar - després d'una jornada més aviat pesadeta on s'havien succeit l'assignació d'un treball amb un termini inesperadament curt, una reunió poc efectiva al Centre Per la Sostenibilitat de la UPC i una tarda d'estudi- tansols he percebut una cua més habitual del normal, deu ser cosa del pont i d'aquest tossut costum d'anar als comerços minuts abans del tancament.
He anat seleccionant, amb poc esma, els productes que ompliran el congelador els propers dies: pollastre amb verdures, salsitxes, mandonguilles, canelons, bistecs de vedella. I he aprofitat per fer-me amb una llonganissa, al costat de la qual discutien tranquilament una dona i un treballador. No li he donat més importància i he seguit amb la compra.
A l'acabar, m'he dirigit cap a la cua que s'havia reduit considerablement i he notat com la discussió entre el treballador i la dona s'havia intensificat. La dona duia tres paquets de pà de pessic florits que deia haver comprat el darrer dissabte amb una data de caducitat optimista (deu ser cosa de la Catalunya Optimista dels socialistes...). La dona volia deixar els paquets florits i emportar-se'n tres en bon estat però el treballador defensava que sense el tiquet de compra no era possible.
Les posicions dificilment es podien apropar, així que la dona ha optat per intentar endur-se els paquets sense el consentiment del treballador i el treballador no ho ha consentit. El resultat: crits, empentes, pa de pèssic pel terra i l'actitud contemplativa dels presents, tant dels caixers com dels consumidors. Davant aquesta perplexitat, i sense saber per qui prendre partit, els dois nois que estavem més aprop dels fets ens hem apropat per tal de separar als protagonistes; i s'hi han sumat timidament la resta de persones de la cua, que apostàven per donar el pà de pessic a la dona i donar per acabat el conflicte.
Finalment el treballador, amb despreci, li ha donat el pà de pessic, que en prengui tant com en vulgui, ha dit. La dona ha agafat els tres paquets que li pertocaven i ha abandonat l'establiment, al voltant del qual s'hi havia congregat una munió de tafaners atrets pel desenvolupament dels fets.
Mentre pagava, conversant amb el caixer, m'ha dit que el treballador no tenia perquè pagar el pà de pessic florit de la dona , la qual cosa m'ha semblat raonable. El problema és que el responsable no hi estava ficat en aquesta baralla, és a dir, l'encarregat.
L'encarregat no hi era, i la seva absència obligava a culpabilitzar a un innocent. La solució hagués passat per una mediació de la resta de treballadors i treballadores, que expliquessin la situació i que es solidaritzessin amb el treballador, per tal d'evitar que aquest pagués amb una responsabilitat que no era seva. Però no sembla que volguessin posar en perill el ja de per si precari lloc de treball i han preferit seguir passant els productes maquinalment.: "Són 23 amb 31. Següent?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada